Angoixa – Vida i Mort

En aquest nou treball, la banda ens proposa un viatge visceral i inevitable des del naixement fins al destí final ineludible. L’àlbum està estructurat a través de dos blocs sonors ben diferenciats: ‘Vida’ (format pels talls “Despertar”, “Innocència”, “Esplendor” i “Zenit”) i ‘Mort’ (compost per “Obsolet”, “Esvaït” i el tema títol “Mort”). Ens trobem amb un cas ben clar de la música al servei del concepte i la temàtica que vol plantejar el disc retratant en cada peça l’era vital a desgranar.

Així doncs, «Despertar» és ràpida, contundent i amb pressa per descobrir-se. Tot un esclat, com arribar a la vida. Passatges quasi thrash amb altres més doom i pesats a doble bombo sense descuidar la melodia. Tota una barreja per descobrir. «Innocència» s’obre sense complexos jugant amb diferents atmosferes i sense tabús així com «Esplendor» i «Zenit» cobrint així l’etapa inconscient i temerària aquesta darrera amb un desenvolupament instrumental i estilístic notable. El bloc dedicat al declivi, “Obsolet”, “Esvaït” i el tema títol “Mort”, havien de ser per força més «costeruts» musicalment. Desenvolupaments una mica més complexes i amb major, si cap, varietat estilística.

Musicalment, Angoixa manté la seva essència de death metal d’escola tradicional —amb una fortíssima influència del so suec clàssic (Stockholm/Gothenburg)—, però elevant la complexitat i la dinàmica de les composicions. La feina del nou bateria Dennis Droege encaixa a la perfecció amb el baix d’Oriol Durich, construint una secció rítmica que sosté els riffs i els solos expressius d’Héctor Vazquez i el mateix Robert. Per la seva banda, la veu gutural de Garcia sona més autoritària i plena de matisos que mai.

El so global de l’àlbum és un altre dels seus grans encerts. Mesclat i masteritzat per Javi Félez als Moontower Studios, el disc té aquella contundència orgànica, crua i pesant però impecablement definida que requereix el gènere. Tot plegat arrodonit per l’espectacular i fosca il·lustració de portada a càrrec de David Sarrà.

Vida i mort no és només la confirmació de l’excel·lent estat de forma d’Angoixa, sinó un dels millors discos de metall extrem de l’any a nivell estatal. Un treball fosc, profund, executat amb mestria i carregat d’una atmosfera d’angoixa real de la qual és impossible escapar.