IQ en Barcelona, artesanos incansables de un rock progresivo cargado de magia

La veterana banda IQ nos visitó el pasado viernes 21 de marzo en la sala Razzmatazz 2, en el marco de la gira de presentación de su nuevo trabajo Dominion.

Liderados por el incombustible Mike Holmes a las seis cuerdas, el carismático frontman Peter Nicholls, el batería Paul Cook, Tim Esau al bajo y Neil Durant en los teclados completan la formación. Cabe destacar que, aunque están celebrando su 44 aniversario, todavía permanecen en la banda cuatro de sus fundadores (Durant se incorporó en 2011).

La sala registró una muy buena entrada, alrededor de 450 personas. Aunque predominaban las canas, destacó la asistencia de público más joven. Este hecho sugiere que el prog, aunque sigue siendo un género minoritario, está atravesando un buen momento.

Con absoluta puntualidad, a las 20:30 h comenzaron a sonar las notas del clásico «Frequency», que da nombre al álbum publicado en 2009, ante el entusiasmo de un público que demostró conocer bien la obra de IQ durante todo el concierto. Sin pausa, continuaron con «Sacred Sound» del disco Dark Matter, uno de los mejores momentos de la noche, con un excepcional trabajo de Holmes a la guitarra y el envolvente sonido de los teclados de Neil Durant.

A continuación, Nicholls saludó brevemente al público y presentó el tercer tema del concierto, «No Dominion», el primero de los dos temas interpretados de su nuevo disco Dominion. Con «Subterranea» llegó uno de los momentos de mayor conexión con el público, que coreó apasionadamente el estribillo, provocando la satisfacción de un Peter Nicholls que, aunque no tenía su voz en plenitud, conserva intactos su carisma y habilidades interpretativas, convirtiéndolo en uno de los mejores frontmen de la historia del progresivo.

El espectáculo continuó con «Guiding Light» de The Seventh House, canción favorita de Peter Nicholls de toda la discografía del grupo. Esto se hizo evidente por cómo interpretó las emotivas partes vocales, acompañadas por un potente tramo central instrumental donde guitarra y teclados brillaron especialmente.

Con las históricas «The Wake» y «Shallow Bay», del penúltimo trabajo Resistance, llegó «Far from Here», el segundo y último tema interpretado del reciente Dominion. Es una canción larga de casi 13 minutos, con momentos muy complejos y una letra emotiva en recuerdo a seres queridos que ya no están, culminando en un brillante solo de guitarra de Mike Holmes.

Prosiguieron con «Closer» del álbum Frequency, seguida del icónico «The Road of Bones», donde Nicholls demostró magistralmente su capacidad interpretativa, representando a un asesino en serie, tema central de la canción. Tras una hora y media que pareció pasar rápidamente, interpretaron el último tema del set principal, el épico «Further Away» del disco Ever (quizá el mejor de su discografía), dedicado a Geoff Mann, cantante de Twelfth Night que murió en 1993. Este tema contó con interpretaciones magistrales de Holmes a la guitarra y Durant en teclados, cuyo solo en la parte central emocionó profundamente al público.

Tras un breve descanso, regresaron al escenario para interpretar dos bises, el clásico «The Darkest Hour» de Ever y la festiva «Ten Million Demons». Después de dos horas exactas de actuación, que dejaron al público con ganas de más, la banda se retiró definitivamente del escenario.

En resumen, disfrutamos de un brillante concierto de esta veterana formación, que parece inmune al paso del tiempo y mantiene un excelente nivel. Como única pega, quizás echamos de menos algunos temas más de sus dos primeros discos, pero en general salimos más que satisfechos de la sala. Esperamos que IQ regrese el año que viene para celebrar su 45 aniversario.

Para concluir, quiero cerrar con una reflexión y una felicitación:

La reflexión: es una lástima que en Barcelona no se puedan celebrar estos conciertos en salas que permitan a los asistentes quedarse al finalizar, compartir impresiones y conversar con los músicos, algo habitual en otros locales europeos.

La felicitación: es digno de elogio el trabajo de Neverland Concerts, con Iván Frauca a la cabeza, por traer a nuestra ciudad bandas como IQ y mantener viva la música prog en directo.

La veterana banda IQ ens va visitar el passat divendres 21 de març a la sala Razzmatazz 2, en el marc de la  gira de presentació del seu nou treball Dominion.

Liderats per l’incombustible Mike Holmes a les sis cordes, el carismàtic frontman  Peter Nicholls, el bateria Paul Cook, Tim Esau al baix i Neil Durant als teclats completen la formació. Cal remarcar que, tot i que ja estan celebrant el seu 44è aniversari, encara hi formen part quatre dels seus fundadors (Durant s’hi va incorporar el 2011).

La sala va presentar una molt bona entrada, unes 450 persones. Si bé predominaven les canes, va cridar l’atenció l’assistència de gent més jove. Aquest fet ens porta a pensar que el prog, tot i que continúa sent un gènere minoritari, està vivint una bona època.

Amb una puntualitat absoluta, a les 20.30 h,  van començar a sonar les notes del clàssic “Frequency”, que dona nom a l’àlbum publicat el 2009, davant l’entusiasme d’un públic que al llarg del concert va demostrar ser bon coneixedor de l’obra d’IQ. Sense interrupció, van continuar amb “Sacred Sound” del disc Dark Matter, un dels millors temes de la nit, amb un excels treball de Holmes a la guitarra i l’envolvent sò dels teclats de Neil Durant.

Tot seguit, Nicholls va saludar breument el públic i va presentar el tercer tema del concert, “No Dominion” primer dels dos temes que van interpretar del seu nou disc Dominion. Amb “Subterranea” va arribar un dels moments amb més connexió d’un públic entregat mentre corejava la tornada de la cançó davant la satisfacció d’un Peter Nichols que, tot i no tenir la veu en el seu màxim esplendor, encara conserva intactes el seu carisma i habilitats interpretatives que l’han convertit en un dels millors frontman de tota la història del món progressiu.

L’espectacle va continuar amb  “Guiding Light” de The Seventh House, tema preferit de Peter Nicholls de tota la discografia de la banda. Aquest fet es va notar per com va interpretar les emotives  parts vocals de la cançó, amb un tram central instrumental molt potent on es van lluir, i de quina manera, la guitarra i els teclats. Sense dubte, un dels millors moments d’un concert que va mantenir un alt nivell en tot moment.

Amb la històrica “The Wake” i “Shallow Bay”, del seu penúltim treball Resistance, va arribar “Far from Here” el segon i darrer tema que van interpretar del novedós Dominion. És una cançó llarga amb quasi 13 minuts, per moments molt complexes, amb una lletra molt commovedora en record dels éssers estimats que hem perdut i un solo de guitarra cap al final del tema on el Mike Holmes va estar brillant.

Van continuar amb “Closer” de l’àbum Frequency. I amb aquest tema va arribar  l’icònic “The Road of Bones”, on Nicholls va expressar magistralment les seves dots interpretatives, recreant l’actuació d’un assassí en sèrie, temàtica de la cançó. Quan portàvem una hora i mitja de concert (semblava que havia passat molt menys temps), van interpretar el darrer tema del main set. Es tracta de l’èpic “Further Away” del disc Ever (potser el millor de la seva discografia), que van dedicar a la figura de Geoff Mann, cantant del grup Twelfe Night, que ens va deixar el 1993. En aquesta cançó ens van deleitar amb una interpretació magistral a càrrec del duet Holmes a la guitarra i Neil Durant als teclats, que es va lluir en la difícil i sublim part central de la cançó amb un solo que literalment  va fer caure les llàgrimes dels assistents.

Els músics es van retirar momentàniament per retornar amb dos encores, el clàssic “The Darkest Hour” de l’Ever, i el festiu i divertit “Ten Milion Demons”. Després de dues hores clavades d’actuació, que ens van deixar amb ganes de més,  els músics es van retirar definitivament de l’escenari.

En definitiva, vam gaudir d’un brillant concert a càrrec d’aquesta veterana banda per a la qual sembla que els anys no passin i  continua amb una forma excel·lent. Per posar alguna pega, vam trobar a faltar que toquessin mes temes dels primers dos discs, però amb tot vam sortir més que satisfets de la sala. Esperem que IQ retornin l’any que ve, quan celebraran el seu 45è aniversari.

Per acabar, voldria acabar amb una reflexió i una felicitació.

La reflexió: és una pena que a Barcelona no es puguin celebrar aquests concerts en sales on a l’acabar els assistents es puguin quedar una estona per compartir impressions i poder parlar amb els músics, com passa a la major part de locals europeus.

I la felicitació: cal lloar la tasca de Neverland Concerts amb l’Ivan Frauca al davant per portar a casa nostra bandes com IQ i mantenir viva la música prog en directe.